Com lo promès és deute, fa 2 episodis varem dir que aniriem a veure sa sisena pel·lícula den Torrente i així ho hem fet: s’equíp de Bufotes Baleariculs al complet hem aixecat es cul bufoter de s’assiento de s’estudi i mos hem movilitzat fins al FAN Mallorca, per veure sa fauna i flora que habita per aquells indrets, que és digne d’admirar, i sobretot per veure sa estrena de Torrente Presidente. Abans però, mos hem aturat a pegar una mossegada a lo aviat a un lloc d’aquests de “comida rápida”, que t’entra a sa mateixa velocitat que surt. Ja entrats…

Després d’una platada de sopa calenta de sa padrina, consecüent cremada a sa llengua i danone de macedonia, avui anam escapats cap a n’es torrent a veure els cabotets dins els bassiots, que un dia se convertiràn en calapots, o el seu nom tècnic: Bufotes Balearicus! A part de una noticia i mitja, també contarem un poc sa història des submarino de Santa Eugènia, reivindicant sa seva reconstrucció com a atractiu turistic, xerrarem de Nerdflirt: una proposta que feim de app de cites per a raritos, quedarem per anar a veure sa darrera de Torrente, ja que ses nostres dones…

Vos n’enrecordau d’en Naranjito? si, aquella mascota d’abans d’es Cobi. Xerrant de mascotes antigues, hem pegat d’una banda a s’altre fins arribar a ses monedes edició limitada d’en Naranjito, qualcú en té una? idò així mateix pegam a una noticia un tant censurable d’un metge que feia “guarreridas españolas” als seus pacients, se veu que quan n’entrava un a sa consulta es llicenciat se posava in-pacient (o on-pacient) i perdia es nord. Després, argumentam com aguantar sa compostura i amb qué pensar quan t’examinen els baixos, que no és facil, no. Per acabar, comentam lo que va passar a un…

A base de palos per ses rodes arrancam unaltre episodi fent coses de veis que fan coses de joves, o algo així. Avui se veu que una d’aquestes bufotes post-corema mos ha fotut es micro d’en Tomeu i s’ordenador s’ha desordenat, per tant l’escoltarem fluixet una estona, no passa res, total, domés diu tonteries. Avui haviem de xerrar de quatre coses que teniem escrtites però no, sa improvització mos ha duit cap a xerrar de panades, que hi farem, mos perden ses panades de tota casta. Escoltau be perque contarem secrets de familia mai abans revelats en quant a n’aquest…

Avui des del minut 1 ja disparam sa escopeta de sa improvització, amb cartutxos de bromes i pegant trons a pàcaros imaginaris. Així de xistosos arrancam, amb els calçons baixos i ben poc material, però amb es cap ple de idees absurdes, noltros som així i així seguirem, mai canviarem, com deia na Alaska. Entre palos, garrots i seqüoies per ses rodes, historietes retro com passar de duros a euros mentalment, i càmeres fotogràfiques retro però modernes que intenten emular lo antic, així ençatarem s’episodi amb una Bufota Today de lo més actual: un Therian que se identifica com a…

Un poc vagos, així mos hem aixecat avui, per això hem tirat de IA per fer sa presentació d’aquest programa i sa veritat es que mos ha pintat fins i tot un poc més tarats de lo que realment som. Així idò, entram amb dues noticies: un grupet ansianos (amb molta d’ansia) de per Bèlgica que se varen juntar amb massa per fer una orgia, i sa cosa no va sortir massa bè que diguem. Després tendrem una noticia d’un jove amb síndrome de Tourette que no va poder reprimir lo que els seus ulls veien, a uns premis de…

Ses bromes s’han acabades! avui mos posam sentimentals perque feim un episodi monogràfic a nes nostro estimat Tomeu Penya, fent un passatge per tota sa seva llarga i extensa carrera musical, els distints estils que va anar agafant al llarg del temps, però sobre tot valoram sa seva autenticitat i mallorquinitat que tant el caracteritza, i que tant mos agrada aquí a Bufotes Balearicus. Aquesta idea va venir a rel de una noticia que va sortir recentment sobre sa versió des tema “De tot cor” que va fer na Rigoberta Bandini a sa cerimònia dels premis Goya. A nen Tomeu…

No s’han inventat res aquest modernillos que diuen que se senten animals, noltros fa estoooona que mos sentim bufotes balearicus, es a dir, calapots de torrent. Com una Citroen C15 carregada de porcs, avui venim carregats fins a nes topes de improvització. Hem caçat dues noticies al vol, una de civils no molt ben vinguts, i unaltre tragica noticia que noltros només mos hem volgut fixar en es carrer des succés, quins cotxos més d’època per corre el 2026! Acabarem s’episodi amb un dolçet, es nostro pastelito, es nostro pijama amb un tròs de coca de gató: Música Hortera! hem…

Duim tanta incertesa damunt, com des moix de n’Srodinger, que no sabien si “estaba muerto o estaba de parranda”, que per això i més feim aquest programa de insertidumbre i sor-presa a nes mateix temps. Avui venim carregats de no-ticies (tanta sort d’elles): un francés que va fer un francés amb es recte a un obús, vamos, que el se va fotre per darrera, i el varen acusar de possessió de munició, uns esquiadors amb complexe de micro-pene, que el s’allargaven per arribar més enfora en aquesta vida, i un granger xino que se va flipar un poc, volguent traginar…