Com varem prometre, avui hem agafat topins, micros porcàtils i sa cartera perque es programa l’hem gravat a Ca’s Tord, un bar de Pòrtol que fan uns variats d’escandol i sobretot enormes! Perque vos faceu una idea, amb un variat gròs pot sobreviure tot lo dia un picapedrer, be, a lo millor he exagerat un poc, però un oficinista segur que podria sobreviure perfectament. A part de comentar es lloc i es variats en sí, també donarem un poc te tertulia/turra, o terturra, per variar es variat. Salu2 o 3! https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2020/07/12/cas-tord-renacer-bar-historico-8006108.html Cas Tord és un restaurant històric a Pòrtol, conegut per…

Li llevan sa pols i ensatam aquest pot-cast de confitura de pruna de frare per sincerar-nos de lo que som: uns veteranos de guerra amb solera suficient per contar ses nostres batalletes devant es micro, com fan els padrins als nets. Avui mos hem amollat a sa improvització pura: hem xerrat des granís o calabruix, de s'hora de dormir des nostres fills, que no és normal, des canals de comunicació mestres/fills, que n’hi ha massa, és per si hi ha un denou o de deu. Lo bé que memoritzavem números de telefon i matricules, i lo malament que ho duim…

Com deia en Tomeu Quely, “no idoi si”, ja som aquí unaltre vegada, amb un episodi misteriós com a minim: vos contam sa inquietant i terrorífica llegenda de Puntiró, lo de “la chica de la curva” no li fa ni ombra a n’aquesta història ben nostra i aparentment real. A que a bote pronto acollona? idò en una nit de mistela, en Iker Ximelis entrevistarà a n’en Miquel des Quatrele, es propi personatge d’aquest relat, no vos ho podeu perdre. Per desembafar de tanta por, contarem un parell d’anècdotes rigolars: cucaratxa VS caca: quí guanyarà?, superherois compixats…. whatelse? Idò una…

No vos enganeu, som bons d’escoltar però no de relax, perque som dinamics, com es duo. Avui tenim un programa de 64 bits ple de material exclusiu, i també inclusiu: unes dones de poble amb unes decisions molt fermes respecte a un local d’alterne, uns “transportadors de tresors” que no en desaprofiten ni una, i un jardiner funcionari que volia ser més funcional que els altres: volia tele-treballar. Tenim entrevista i tot amb aquest personajillo. També sabrem lo que és un pollofre i com se fan, i per acabar i no menys important, un-botxing d’un producte que mos varen fer…

“Por supuesto, aquí tienes la presentación de tu podcast!” així començaria es programa d’avui si haguessim tirat de IA per presentar-nos, però noltros la empleam per fer escrits romàntics per impresionar a sa nostra crunch, literal bro. Avui tenim una Bufota Today que va de bunyols i suplements sorpresa, amb música propia des nostro tècnic de sò, en Joan de la casa gran. També tendrem una noticia d’un que se va espassar ses ganes de dir sa frase que a tothom li passa pes cap a un bingo. Per acabar mos treim una secció de sa xistera: espacio onírico. Bonda!

Avui comensam derrapant de costat, empatxats de bunyols, amb rojera des caramel·los de carabassa, i debatint lo des Halloween i lo molt que mos ha afectat aquests darrers anys. Intentarem donar idees per tornar a recuperar ses nostres antigues tradicions, amb un poc de mistela si fa falta, de sa nit de ses ànimes,. T’animes?. També tendrem Bufota Today de una padrina dins OnlyFans, i una noticia mortífera. Ala idò, voleu freseeeees? Una mujer acude a una consulta médica en Valdecilla y se entera de que está muerta La paciente había ingresado a principios de mes por una celulitis infecciosa…

Així mos sentim registrant aquest porncast: anam a fondo, fora frenos costa avall i carregats de sacs de metles. No callam ni devall s’aigua, pobres peixos sinó. Avui descriurem unes fotos de quan erem cavallets joves, un tocant es tambor i donant pistes a n’Michael Jackson des calçat a utilitzar, i s’altre com passa de estar a punt de quedar fora de sa foto anual de s’escola a estar ben enmig, com si fós es tipo més popular de sa clase (sense ser-ho). Per acabar, dues ànec-dotes, una d’aeroports variats, i s’altre de viatges de merda.

Idò si, 60 episodis duim gravats, ningú s’ho esperava, però si una cosa som és persistents, insistents i sobretot resistens (wep, això son tres coses…). Avui mos ha brotat sa melancolia escoltant Rock and Roll Star d’en Tomeu penya, una persona que sempre va perseguir els seus somnis, com noltros, vamos, jejeje. Llavors donarem un repertori de lo que implica el número 60 aquí a Mallorca. Que ho disfruteu tant com noltros gravant